Natura al Baix Montseny

Què és?

2011-10-05T00:11:00.007+02:00

Mantípid de l'ordre dels Neuròpters.

Eriçons al pati de casa

2011-10-04T23:06:00.010+02:00

No fa pas gaires anys, quan jo era petita, recordo que als patis de moltes cases podies trobar eriçons. Però amb la construcció de cases i més cases van anar desapareixen. La sorpresa ha sigut meva quan avui, desprès de tants anys m'he trobat una parella d'eriçons al pati de casa.

A Catalunya trobem dues espècies: l'eriçó comú (Ericaeus europaeus) i l'eriçó africà (Atelerix algirus) Els eriçons estan protegits per la llei a tot el territori.

Qualsevol cita o observació que és realitzi és pot anotar en el Projecte que realitza Galanthus, per poder conèixer l'estat de les poblacions d'eriçó clar i fosc de Catalunya, que trobareu a: (www.atelerix.org/).

Riera del Reguissol

2011-01-31T20:51:00.011+01:00

El Reguissol transcorre per la plana de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera. És un afluent del riu Tordera.

Neix de la unió del Sot de l'Infern i el Torrent de la Font Ferrassa. Més avall la Riera Avellaneda desguassa a la Riera del Reguissol i aquesta, finalment, conflueix al riu Tordera.

Baix Montseny

2010-11-22T18:37:00.005+01:00

El passat 20 de novembre a Sant Celoni es va celebrar unes jornades sobre el “Futur desenvolupament del Baix Montseny”. Les ponències van ser a càrreg de Josep M. Panareda, Jorge Wagensberg i Montse Tarridas.

Les podeu consultar a: vimeo.com/17247142

Gorg d'en Perxistó i Aiguamolls de les Llobateres

2010-11-22T15:38:00.008+01:00

Diu la història que Ramon Berenguer II, cap d'estopes, i el seu germà Berenguer Ramon II van rebre d'herència el comtat de Barcelona, aquest fet ocasionar tensions, gelosies i picabaralles entre els dos.

Un bon dia van anar de cacera al Montnegre, entre Hostalric i Sant Celoni. Diu la llegenda que Berenguer Ramon matà el seu germà, cap dels estopes, i amagar el seu cos en un gorg. Gràcies a un astor van trobar el cos i el van poder enterra a Girona.

Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes (1053- Gorg d'en Perxistó, Sant Feliu de Buixalleu 1082).

Molt a prop trobem un aiguamoll s'anomena Aiguamolls de les Llobateres. S'hi poden trobar moltes espècies vegetals de zones humides com salzes, gatells, freixes, oms, verns, boga, canyís... Hi ha un petit observatori des d'on es poden veure molts ocells: l'ànec de coll verd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea), la fotja (Fulica atra), l'esplugabous(Bubulcus ibis). Al voltant podem observar nombrosos amfibis, rèptils i petits invertebrats aquàtics.

Aranya tigre (Argiope bruennichi)

2010-08-12T20:56:00.007+02:00

L'aranya tigre (Argiope bruennichi) és freqüent a finals d'estiu. Les femelles tenen un abdomen gros i globulós a ratlles negres i grogues. Els mascles tres vegades més petits i molt més discrets de color, tenen un abdomen prim i tubular i amb dues franges laterals més fosques.

La teranyina d'aquesta espècie és molt fàcil de distingir, ja que al centre s'observa una línia blanca en forma de ziga-zaga i en sentit vertical. La teranyina pot arribar a fer uns 30 cm de diàmetre. L'aranya es situa normalment al mig.

Femella d'aranya tigre (Argiope bruennichi)

Tòtil

2010-06-28T15:32:00.010+02:00

El tòtil (Alytes obstetricans) és un petit gripau que no fa més de 5 cm. Característic perquè el mascle transporta la posta d'ous enganxada a les potes del darrera. Emet un cant molt agut, que es pot confondre fàcilment amb el d'un xot (Otus acops). Viu en zones on hi hagi basses i rierols. L'Ernest va trobar aquest tòtil a casa seva.

Tòtil (Alytes obstetricans) - maig - Santa Maria de Palautordera

Papallones

2010-06-19T10:22:00.005+02:00

Maniola jurtina - juny - Sant Pere de Vilamajor

Cyntia cardui- juny - Sant Pere de Vilamajor

Inachis io- juny - Sant Pere de Vilamajor

Aporia crataegi - juny - Sant Pere de Vilamajor

Una amenaça

2010-04-27T20:29:00.007+02:00

Les espècies invasores causen un efecte sobre el medi, ja sigui desplaçant i/o eliminant altres espècies, o modificant l’hàbitat (VILA 2008).

Foto: cranc de riu americà (Procambarus clarkii)

20/4/2010 Santa Maria de Palutordera

Un camp de flors grogues

2010-04-19T20:47:00.004+02:00

Últimament hom queda embadalit amb els camps de flors grogues. Doncs heus aquí que aquestes flors grogues són colza i serveixen per fer biodièsel.

La Colza (Brassica napus) és una varietat del nap i pertany a la família Brassicaceae. Pot arribar a fer 1 metre d’alçada.

Una gota d'aigua?

2010-03-27T14:25:00.007+01:00

Si preguntéssim a qualsevol persona que ens digues una llista dels possibles animals que trobaria al bosc, segurament seria molt llarga. Ara bé, si li preguntem quan animals coneix que visquin en una bassa, quina seria la seva resposta? Peixos, granotes, serps i pocs més.

Però en realitat dins una bassa hi ha una complexitat d'organismes semblant a la dels boscos. Podem trobar: cargolines, puces d’aigua, nimfes de libèl·lula, larves d’efímera, larves de dípter, larves o adults d’escarabat d’aigua, nedadors d’esquenes, escorpins d’aigua, sabaters, cap-grossos o adults de granota o gripau, larves o adults de salamandres i tritons, etc. Només cal acostar-s’hi per veure'ls. I si agafem una gota d'aigua i la mirem al microscopi la llista serà molt més llarga.

NEU!!!

2010-03-09T19:44:00.005+01:00

Petits cristalls de glaç que cauen en flocs sobre la terra, i que provenen de la congelació de partícules d'aigua que hi ha en suspensió a l'atmosfera.

Santa Maria de Palautordera. 8 de març del 2010.

Fa 150 anys

2009-11-24T18:45:00.002+01:00

El 24 de novembre de 2009 es compleixen 150 anys de la publicació de L'Origen de les espècies, de Charles Darwin.

http://www.darwin2009.csic.es/vida_obra.jsp

Espècie invasora

2009-11-18T17:37:00.012+01:00

Ailanthus altissima
Nom comú: ailant, fals vernís, hivernenc, vernís del Japó.

L’Ailant d’origen Xines va ser introduït a mitjans del s. XVIII. Utilitzat en jardineria s’ha convertit en un espècie invasora pel seu ràpid creixement i la seva capacitat de colonitzar, és pot observar en marges de carretera.

L’Ailant és una arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada, amb l’escorça llisa, gris i esquerdada quan són adults. Les fulles són compostes i les flors de color blanc-groguenc (les flors masculines fan mala olor). Floreix en maig-juny.

La seva capacitat invasora és deu a l’elevada producció de llavors, al creixement ràpid, a la reproducció vegetativa per rebrots, a les substàncies tòxiques que inhibeixen el creixement d’altres plantes i alteren el pH del sòl.

Ailanthus altissima

Fotografia realitzada a la riera del Reguissol, Santa Maria de Palautordera (Sandra nov.09)

S’han fet diferents intents per tal d’eradicar l’espècie, injectant herbicides o extraient la soca i sempre repetint el tractament fins que no queda cap rebrot, però el resultat és poc positiu degut a la seva gran capacitat de rebrotar. Per tant no s’ha de deixar que s’escami l’espècie, s’ha de començar la seva eliminació quan abans millor i així serà més viable la seva eradicació.

Callimorpha quadripunctaria

2009-10-05T18:07:00.008+02:00

Callimorpha quadripunctaria

(St. Pere de Vilamajor 29/08/09 S. Miquel)

Fotografies de juliol i agost

2009-07-31T09:19:00.007+02:00

Voltant per Sant Pere de Vilamajor:

La Sega

2009-07-09T09:52:00.011+02:00

Ja és el temps de segar els camps de blat. S'ha d'esperar el moment necessari quan el blat està ben sec, per així fer una bona collita. Antigament es necessitava un volant per tallar el blat que s'apilonava en garbes per portar a l'era, on és batia o trepitjava per separar el gra de la palla. Actualment amb les màquines de segar el procés és molt més ràpid i amb unes hores es té enllestida la feina d'una setmana. La maquina de segar ja et separa el gra de la palla i té la deixa apunt per ser embalada.

Fotografies de juny

2009-06-12T20:56:00.016+02:00

Eruga de Lymantria dispar (11/6/09 Font: S. Miquel)

Coll de Palestrins (11/6/09 Font: S. Miquel)

----------------------------------------------------------

Gripau comú Bufo bufo (12/6/09 Font: S. Miquel)

Sant Esteve de Palautordera (12/6/09 Font: S. Miquel)

----------------------------------------------------------

Jove de Salamandra salamandra

a la font de Can Terrer (12/6/09 Font: S. Miquel)

----------------------------------------------------------

Euchloe crameri (12/6/09 Font: S. Miquel)

Vanessa atlanta (12/6/09 Font: S. Miquel)

El Polell (12/6/09 Font: S. Miquel)

Tritó marbrat

2009-05-21T21:13:00.014+02:00

Després de molts dies observant tritons a una bassa de Palau ahir vaig poder fotografiar a un jove i a un mascle adult.

foto: jove mascle de Triturus marmoratus 20/5/09 (S. Miquel)

foto: mascle adult de Triturus marmoratus 20/5/09 (S. Miquel)

Itineraris per Palau

2009-04-29T17:05:00.009+02:00

T'agrada descobrir nous racons? L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera a senyalitzat 9 itineraris per conèixer el poble.

Pots anar fins a Can Pagà, el Pont Trencat, l'Estació, els Bruguers amb bici o a peu, passant per camins de carro o, fins hi tot, fer el Clar de Lluna tan conegut per la gent de Palau.

Rastres

2009-04-06T22:21:00.021+02:00

El toixó (Meles meles) és un mustèlid amb un musell punxegut amb dues bandes negres longitudinals molt marcades. Els ulls i les orelles són petits, la cua i les extremitats són curtes. A les potes té unes ungles fortes que li serveixen per excavar.

Viu al bosc o en zones properes per poder-s’hi amagar i excavar el cau, la toixonera. Un altre rastres que podem observar són les latrines, que són forats excavats al terra on hi diposita les dejeccions, serveixen per marcar territori.

Les petjades del toixó són fàcils d’identificar. Presenten un coixinet central amb lòbuls units, cinc coixinets digitals grans disposats casi en línia i sempre marquen les ungles. De vegades el dit intern no queda marcat ja que es més petit. Per diferenciar les potes del davant o les del darrere ens hem de fixar amb les ungles ja que són més curtes a les potes del darrera.

La fotografia esta feta a Santa Maria de Palautordera. Aquests dies de pluja els camins s’han enfangat i es poden observar clarament les petjades de molts animals.

Seguiment d'amfibis de Catalunya

2009-03-25T21:46:00.006+01:00

Arraulits en un racó de la bassa tres mascles de gripau comú (Bufo bufo), més enllà una femella (foto).

Durant aquests dies he iniciat el SAC (Seguiment d'amfibis de Catalunya) a les basses de Santa Maria de Palautordera, us mantindré informats!!!

Tritons a Santa Maria de Palautordera

2008-10-20T14:17:00.005+02:00

El passa mes de maig és va trobar una femella de tritó marbrat a la bassa de Can Portell (veure foto), també és van observar dos individus més un mascle i una femella.

Resultats de l’estudi del tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera

2008-10-05T19:27:00.005+02:00

Amb aquest estudi s’ha pogut observar que, actualment, la presència de tritó marbrat a Santa Maria de Palautordera és rara (0- 10%). Només s’ha trobat un individu a la piscina de Vila Núria.

No s’ha trobat la presència de tritó marbrat en cap de les onze basses estudiades de febrer a maig. El tritó marbrat requereix basses amb aigües netes i permanents, i amb vegetació aquàtica abundant per poder fer la posta d’ous i per poder-se refugiar de possibles depredadors. També existeixen factors d’amenaça que fan que les poblacions d’amfibis es vegin disminuïdes dràsticament: canvi climàtic, sequeres, destrucció de l’hàbitat, captura il·legal, trànsit automobilístic, contaminació de les aigües, introducció d’espècies al·lòctones, malalties disseminades pels humans ...

En la bassa de Can Portell la presència de tritó marbrat va ser detectada per E. Arpio 1998. Durant la primavera del 2005 es van observar més de 20 individus de tritó marbrat. El fet que enguany (2007) no s’hi hagi trobat tritó és degut a l’assecament de la bassa a causa d’una esquerda i de la canalització del rec que va impedir que la bassa es pogués omplir ràpidament. Aquest fet pot fer perillar la població de tritó marbrat de Santa Maria de Palautordera. Per això és molt important que es conservin les basses i que s’apliquin mesures per evitar que el nivell de l’aigua sigui insuficient per la vida i la reproducció dels tritons.

En conclusió s’haurà de seguir estudiant la població de tritó marbrat de la bassa de Can Portell i de la piscina de Vila Núria i assegurar que l’any que ve els tritons s’hi puguin reproduir.

Mapa de les basses de Palautordera en l'estudi del trito marbrat

2007-11-24T17:35:00.001+01:00

L'estudi de tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera s'ha dut a terme a les basses que s'identifiquen en aquest mapa.

En el mapa s'identiquen totes les bases que han estat objecte de l'estudi i per cada bassa s'indiquen les seves coordenades geogràfiques UTM i una fotografia de cada bassa.

Estudi del tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera

2007-11-24T17:19:00.003+01:00

Una cosa tan important, com són les basses per l’home, amaguen un biòtop que moltes vegades ens passa desapercebut. L’objectiu d’aquest estudi es conèixer una mica millor la situació en què es troba el tritó marbrat en les basses de Santa Maria de Palautordera.

Santa Maria de Palautordera esta situat a les faldes del Massís del Montseny a la comarca del Vallés Oriental. El terme municipal té una extensió aproximada de 17 km²i una altitud mitjana de 190,9 m per sobre el nivell del mar. Actualment hi ha 8.200 habitants.

Santa Maria de Palautordera limita amb Fogars de Montclús, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Llinars del Vallés, Vilalba Sasserra i Vallgorguina.

Fig. 1 – Situació de la comarca del Vallés Oriental en un mapa de Catalunya

El tritó marbrat (Triturus marmoratus) és un urodel de fins a 15 cm de llargada. De coloració disruptiva verd clar amb taques negres al dors, molt característic; i amb el ventre fosc. El cap és deprimit amb el musell arrodonit, el cos robust i cua força comprimida lateralment.

Les femelles i els juvenils tenen una línia vertebral taronja. El mascle presenta una cresta dorsal i caudal ben desenvolupada amb una inflexió a la regió pèlvica. La cua del mascle acaba amb punxa i presenta una banda longitudinal blanca.

Fig. 2 – Fotografia d’una femella (dalt) i d’un mascle (baix) de Triturus marmoratus. Estudi de les comunitats d’amfibis de diferents basses (2005) Fotos: Albert Ruhí

Cada femella de tritó pot posar uns 300 ous a l’interior de fulles plegades per ella dins de l’aigua, i així evitar que siguin menjats per carnívors aquàtics.

Com tots els urodels del nostre país, les larves d'aquesta espècie són de desenvolupament aquàtic. La seva llargada total pot arriba a 8 cm. Tenen una cresta dorsal llarga i molt alta a la zona mitja. La cua acaba de forma molt afilada i a les vores hi tenen taquetes fosques. Els dits són molt llargs i prims.

Aquest urodel habita des del nivell del mar fins els 1.100m, però la seva distribució preferent és a la muntanya baixa i mitjana. Li agraden les localitats humides i càlides o no massa fredes. Habitualment pot trobar-se en boscos mediterranis com rouredes, alzinars, pinedes i bosc de ribera. També a conreus i prats.

És un animal força aquàtic, difícil de trobar a terra. Se’l pot trobar, però, amagat sota pedres a prop de l’aigua a l’inici de la primavera. Encara que la fase aquàtica és variable, sol durar entre gener i agost. Aprofita molts tipus diferents de punts d’aigua per reproduir-se, incloent tot tipus de basses, tolls als rius i cues dels embassaments. Prefereix els punts amb vegetació submergida. Les femelles posen els ous, blancs i de 2 mm, d’un en un enganxant-los a les plantes aquatiques. Les larves, carnívores, triguen tres o quatre mesos en desenvolupar-se i solen sortir de l’aigua entre agost i setembre, encara que les èpoques concretes de reproducció varien segons la zona de Catalunya.

Aquest projecte és va iniciar al setembre i té una durada d’un any. La primera part és localitzar les basses del municipi, en aquests moments ja s’han localitzat 30 basses, gràcies a ortofotomapes, mapes municipals...

La segona part del projecte serà estudiar les basses, ja que les seves característiques influiran a l’hora d’observar el tritó. És mirarà si són basses naturals o artificials. També s’estudiarà la utilització de cada una d'elles i si estan a prop del nucli urbà, del camp o del bosc. Es realitzaran mesures del nivell de l’aigua, de les dimensions i de la profunditat de cada bassa. De cada bassa s’estudiarà el substrat, les característiques químiques i físiques (pH, nitrats, temperatura ...), les espècies vegetals aquàtiques.

I la tercera part serà fer les observacions en les basses per detectar presència absència de tritó. El mostrejos començaran a principis de febrer, cada quinze dies. Seran mostrejos puntuals en les basses on l’accés sigui difícil i mostrejos itinerants en les basses de fàcil accés.

Fonts i Bibliografia

Escuder, N. Nadal, M. Miquel, S. i Pou, N. (1998). Operació Tritó Marbrat. Santa Maria de Palautordera.

Folch, R. (1987). Història natural dels Països Catalans, Vol. 13: Amfibis, mamífers i rèptils. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

Llorente, G. Montori, A. Santos (1995). Atlas dels dels Amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra, Figueres, Ed. Brau.

Societat Catalana d’Herpetologia (2005) Els amfibis dels països Catalans. Recuperat el 10 maig del 2005. http://www.soccatherp.org/

Vives, M. Victòria (1984). Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Barcelona: Ketres ed.

Santa Maria de Palautordera, desembre de 2006

Amb el suport de Aigües de Catalunya S.A. i l’Ajuntament de Sta. M. de Palautordera