Callimorpha quadripunctaria

Callimorpha quadripunctaria

(St. Pere de Vilamajor 29/08/09 S. Miquel)

Fotografies de juliol i agost

Voltant per Sant Pere de Vilamajor:

La Sega

Ja és el temps de segar els camps de blat. S'ha d'esperar el moment necessari quan el blat està ben sec, per així fer una bona collita. Antigament es necessitava un volant per tallar el blat que s'apilonava en garbes per portar a l'era, on és batia o trepitjava per separar el gra de la palla. Actualment amb les màquines de segar el procés és molt més ràpid i amb unes hores es té enllestida la feina d'una setmana. La maquina de segar ja et separa el gra de la palla i té la deixa apunt per ser embalada.

Fotografies de juny

Eruga de Lymantria dispar (11/6/09 Font: S. Miquel)

Coll de Palestrins (11/6/09 Font: S. Miquel)

----------------------------------------------------------

Gripau comú Bufo bufo (12/6/09 Font: S. Miquel)

Sant Esteve de Palautordera (12/6/09 Font: S. Miquel)

----------------------------------------------------------

Jove de Salamandra salamandra

a la font de Can Terrer (12/6/09 Font: S. Miquel)

----------------------------------------------------------

Euchloe crameri (12/6/09 Font: S. Miquel)

Vanessa atlanta (12/6/09 Font: S. Miquel)

Vanessa atlanta (12/6/09 Font: S. Miquel)

El Polell (12/6/09 Font: S. Miquel)

Tritó marbrat

Després de molts dies observant tritons a una bassa de Palau ahir vaig poder fotografiar a un jove i a un mascle adult.

foto: jove mascle de Triturus marmoratus 20/5/09 (S. Miquel)

foto: mascle adult de Triturus marmoratus 20/5/09 (S. Miquel)

Itineraris per Palau

T'agrada descobrir nous racons? L'Ajuntament de Santa Maria de Palautordera a senyalitzat 9 itineraris per conèixer el poble.

Pots anar fins a Can Pagà, el Pont Trencat, l'Estació, els Bruguers amb bici o a peu, passant per camins de carro o, fins hi tot, fer el Clar de Lluna tan conegut per la gent de Palau.

Rastres

El toixó (Meles meles) és un mustèlid amb un musell punxegut amb dues bandes negres longitudinals molt marcades. Els ulls i les orelles són petits, la cua i les extremitats són curtes. A les potes té unes ungles fortes que li serveixen per excavar.

Viu al bosc o en zones properes per poder-s’hi amagar i excavar el cau, la toixonera. Un altre rastres que podem observar són les latrines, que són forats excavats al terra on hi diposita les dejeccions, serveixen per marcar territori.

Les petjades del toixó són fàcils d’identificar. Presenten un coixinet central amb lòbuls units, cinc coixinets digitals grans disposats casi en línia i sempre marquen les ungles. De vegades el dit intern no queda marcat ja que es més petit. Per diferenciar les potes del davant o les del darrere ens hem de fixar amb les ungles ja que són més curtes a les potes del darrera.

La fotografia esta feta a Santa Maria de Palautordera. Aquests dies de pluja els camins s’han enfangat i es poden observar clarament les petjades de molts animals.

Seguiment d'amfibis de Catalunya

Arraulits en un racó de la bassa tres mascles de gripau comú (Bufo bufo), més enllà una femella (foto).

Durant aquests dies he iniciat el SAC (Seguiment d'amfibis de Catalunya) a les basses de Santa Maria de Palautordera, us mantindré informats!!!

Tritons a Santa Maria de Palautordera

El passa mes de maig és va trobar una femella de tritó marbrat a la bassa de Can Portell (veure foto), també és van observar dos individus més un mascle i una femella.

Resultats de l’estudi del tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera

Amb aquest estudi s’ha pogut observar que, actualment, la presència de tritó marbrat a Santa Maria de Palautordera és rara (0- 10%). Només s’ha trobat un individu a la piscina de Vila Núria.

No s’ha trobat la presència de tritó marbrat en cap de les onze basses estudiades de febrer a maig. El tritó marbrat requereix basses amb aigües netes i permanents, i amb vegetació aquàtica abundant per poder fer la posta d’ous i per poder-se refugiar de possibles depredadors. També existeixen factors d’amenaça que fan que les poblacions d’amfibis es vegin disminuïdes dràsticament: canvi climàtic, sequeres, destrucció de l’hàbitat, captura il·legal, trànsit automobilístic, contaminació de les aigües, introducció d’espècies al·lòctones, malalties disseminades pels humans ...

En la bassa de Can Portell la presència de tritó marbrat va ser detectada per E. Arpio 1998. Durant la primavera del 2005 es van observar més de 20 individus de tritó marbrat. El fet que enguany (2007) no s’hi hagi trobat tritó és degut a l’assecament de la bassa a causa d’una esquerda i de la canalització del rec que va impedir que la bassa es pogués omplir ràpidament. Aquest fet pot fer perillar la població de tritó marbrat de Santa Maria de Palautordera. Per això és molt important que es conservin les basses i que s’apliquin mesures per evitar que el nivell de l’aigua sigui insuficient per la vida i la reproducció dels tritons.

En conclusió s’haurà de seguir estudiant la població de tritó marbrat de la bassa de Can Portell i de la piscina de Vila Núria i assegurar que l’any que ve els tritons s’hi puguin reproduir.

Mapa de les basses de Palautordera en l'estudi del trito marbrat

L'estudi de tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera s'ha dut a terme a les basses que s'identifiquen en aquest mapa.

En el mapa s'identiquen totes les bases que han estat objecte de l'estudi i per cada bassa s'indiquen les seves coordenades geogràfiques UTM i una fotografia de cada bassa.

Estudi del tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera

Una cosa tan important, com són les basses per l’home, amaguen un biòtop que moltes vegades ens passa desapercebut. L’objectiu d’aquest estudi es conèixer una mica millor la situació en què es troba el tritó marbrat en les basses de Santa Maria de Palautordera.

Santa Maria de Palautordera esta situat a les faldes del Massís del Montseny a la comarca del Vallés Oriental. El terme municipal té una extensió aproximada de 17 km² i una altitud mitjana de 190,9 m per sobre el nivell del mar. Actualment hi ha 8.200 habitants.

Santa Maria de Palautordera limita amb Fogars de Montclús, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Llinars del Vallés, Vilalba Sasserra i Vallgorguina.

Fig. 1 – Situació de la comarca del Vallés Oriental en un mapa de Catalunya

El tritó marbrat (Triturus marmoratus) és un urodel de fins a 15 cm de llargada. De coloració disruptiva verd clar amb taques negres al dors, molt característic; i amb el ventre fosc. El cap és deprimit amb el musell arrodonit, el cos robust i cua força comprimida lateralment.

Les femelles i els juvenils tenen una línia vertebral taronja. El mascle presenta una cresta dorsal i caudal ben desenvolupada amb una inflexió a la regió pèlvica. La cua del mascle acaba amb punxa i presenta una banda longitudinal blanca.

Fig. 2 – Fotografia d’una femella (dalt) i d’un mascle (baix) de Triturus marmoratus. Estudi de les comunitats d’amfibis de diferents basses (2005) Fotos: Albert Ruhí

Cada femella de tritó pot posar uns 300 ous a l’interior de fulles plegades per ella dins de l’aigua, i així evitar que siguin menjats per carnívors aquàtics.

Com tots els urodels del nostre país, les larves d'aquesta espècie són de desenvolupament aquàtic. La seva llargada total pot arriba a 8 cm. Tenen una cresta dorsal llarga i molt alta a la zona mitja. La cua acaba de forma molt afilada i a les vores hi tenen taquetes fosques. Els dits són molt llargs i prims.

Aquest urodel habita des del nivell del mar fins els 1.100m, però la seva distribució preferent és a la muntanya baixa i mitjana. Li agraden les localitats humides i càlides o no massa fredes. Habitualment pot trobar-se en boscos mediterranis com rouredes, alzinars, pinedes i bosc de ribera. També a conreus i prats.

És un animal força aquàtic, difícil de trobar a terra. Se’l pot trobar, però, amagat sota pedres a prop de l’aigua a l’inici de la primavera. Encara que la fase aquàtica és variable, sol durar entre gener i agost. Aprofita molts tipus diferents de punts d’aigua per reproduir-se, incloent tot tipus de basses, tolls als rius i cues dels embassaments. Prefereix els punts amb vegetació submergida. Les femelles posen els ous, blancs i de 2 mm, d’un en un enganxant-los a les plantes aquatiques. Les larves, carnívores, triguen tres o quatre mesos en desenvolupar-se i solen sortir de l’aigua entre agost i setembre, encara que les èpoques concretes de reproducció varien segons la zona de Catalunya.

Aquest projecte és va iniciar al setembre i té una durada d’un any. La primera part és localitzar les basses del municipi, en aquests moments ja s’han localitzat 30 basses, gràcies a ortofotomapes, mapes municipals...

La segona part del projecte serà estudiar les basses, ja que les seves característiques influiran a l’hora d’observar el tritó. És mirarà si són basses naturals o artificials. També s’estudiarà la utilització de cada una d'elles i si estan a prop del nucli urbà, del camp o del bosc. Es realitzaran mesures del nivell de l’aigua, de les dimensions i de la profunditat de cada bassa. De cada bassa s’estudiarà el substrat, les característiques químiques i físiques (pH, nitrats, temperatura ...), les espècies vegetals aquàtiques.

I la tercera part serà fer les observacions en les basses per detectar presència absència de tritó. El mostrejos començaran a principis de febrer, cada quinze dies. Seran mostrejos puntuals en les basses on l’accés sigui difícil i mostrejos itinerants en les basses de fàcil accés.

Fonts i Bibliografia

• Escuder, N. Nadal, M. Miquel, S. i Pou, N. (1998). Operació Tritó Marbrat. Santa Maria de Palautordera.

• Folch, R. (1987). Història natural dels Països Catalans, Vol. 13: Amfibis, mamífers i rèptils. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.

• Llorente, G. Montori, A. Santos (1995). Atlas dels dels Amfibis i rèptils de Catalunya i Andorra, Figueres, Ed. Brau.

• Societat Catalana d’Herpetologia (2005) Els amfibis dels països Catalans. Recuperat el 10 maig del 2005. http://www.soccatherp.org/

• Vives, M. Victòria (1984). Els amfibis i els rèptils de Catalunya. Barcelona: Ketres ed.

Santa Maria de Palautordera, desembre de 2006

Amb el suport de Aigües de Catalunya S.A. i l’Ajuntament de Sta. M. de Palautordera