juny 2012
A Catalunya trobem dues espècies: l'eriçó comú (Ericaeus europaeus) i l'eriçó africà (Atelerix algirus) Els eriçons estan protegits per la llei a tot el territori.La teranyina d'aquesta espècie és molt fàcil de distingir, ja que al centre s'observa una línia blanca en forma de ziga-zaga i en sentit vertical. La teranyina pot arribar a fer uns 30 cm de diàmetre. L'aranya es situa normalment al mig.
Femella d'aranya tigre (Argiope bruennichi)
Maniola jurtina - juny - Sant Pere de Vilamajor 
Cyntia cardui- juny - Sant Pere de Vilamajor
Inachis io- juny - Sant Pere de Vilamajor 
Aporia crataegi - juny - Sant Pere de Vilamajor
Foto: cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
Eruga de Lymantria dispar (11/6/09 Font: S. Miquel)
Coll de Palestrins (11/6/09 Font: S. Miquel)
----------------------------------------------------------
Sant Esteve de Palautordera (12/6/09 Font: S. Miquel) 
Jove de Salamandra salamandra
a la font de Can Terrer (12/6/09 Font: S. Miquel)
foto: jove mascle de Triturus marmoratus 20/5/09 (S. Miquel)
foto: mascle adult de Triturus marmoratus 20/5/09 (S. Miquel)El toixó (Meles meles) és un mustèlid amb un musell punxegut amb dues bandes negres longitudinals molt marcades. Els ulls i les orelles són petits, la cua i les extremitats són curtes. A les potes té unes ungles fortes que li serveixen per excavar.
Viu al bosc o en zones properes per poder-s’hi amagar i excavar el cau, la toixonera. Un altre rastres que podem observar són les latrines, que són forats excavats al terra on hi diposita les dejeccions, serveixen per marcar territori.
Les petjades del toixó són fàcils d’identificar. Presenten un coixinet central amb lòbuls units, cinc coixinets digitals grans disposats casi en línia i sempre marquen les ungles. De vegades el dit intern no queda marcat ja que es més petit. Per diferenciar les potes del davant o les del darrere ens hem de fixar amb les ungles ja que són més curtes a les potes del darrera.
La fotografia esta feta a Santa Maria de Palautordera. Aquests dies de pluja els camins s’han enfangat i es poden observar clarament les petjades de molts animals.
Arraulits en un racó de la bassa tres mascles de gripau comú (Bufo bufo), més enllà una femella (foto). Durant aquests dies he iniciat el SAC (Seguiment d'amfibis de Catalunya) a les basses de Santa Maria de Palautordera, us mantindré informats!!!
El passa mes de maig és va trobar una femella de tritó marbrat a la bassa de Can Portell (veure foto), també és van observar dos individus més un mascle i una femella.
L'estudi de tritó marbrat a les basses de Santa Maria de Palautordera s'ha dut a terme a les basses que s'identifiquen en aquest mapa.Santa Maria de Palautordera esta situat a les faldes del Massís del Montseny a la comarca del Vallés Oriental. El terme municipal té una extensió aproximada de 17 km2 i una altitud mitjana de 190,9 m per sobre el nivell del mar. Actualment hi ha 8.200 habitants.
Santa Maria de Palautordera limita amb Fogars de Montclús, Sant Celoni, Sant Esteve de Palautordera, Sant Pere de Vilamajor, Llinars del Vallés, Vilalba Sasserra i Vallgorguina.
Fig. 1 – Situació de la comarca del Vallés Oriental en un mapa de Catalunya
El tritó marbrat (Triturus marmoratus) és un urodel de fins a 15 cm de llargada. De coloració disruptiva verd clar amb taques negres al dors, molt característic; i amb el ventre fosc. El cap és deprimit amb el musell arrodonit, el cos robust i cua força comprimida lateralment.
Les femelles i els juvenils tenen una línia vertebral taronja. El mascle presenta una cresta dorsal i caudal ben desenvolupada amb una inflexió a la regió pèlvica. La cua del mascle acaba amb punxa i presenta una banda longitudinal blanca.
Fig. 2 – Fotografia d’una femella (dalt) i d’un mascle (baix) de Triturus marmoratus. Estudi de les comunitats d’amfibis de diferents basses (2005) Fotos: Albert Ruhí
Cada femella de tritó pot posar uns 300 ous a l’interior de fulles plegades per ella dins de l’aigua, i així evitar que siguin menjats per carnívors aquàtics.
Com tots els urodels del nostre país, les larves d'aquesta espècie són de desenvolupament aquàtic. La seva llargada total pot arriba a 8 cm. Tenen una cresta dorsal llarga i molt alta a la zona mitja. La cua acaba de forma molt afilada i a les vores hi tenen taquetes fosques. Els dits són molt llargs i prims.
Aquest urodel habita des del nivell del mar fins els 1.100m, però la seva distribució preferent és a la muntanya baixa i mitjana. Li agraden les localitats humides i càlides o no massa fredes. Habitualment pot trobar-se en boscos mediterranis com rouredes, alzinars, pinedes i bosc de ribera. També a conreus i prats.
És un animal força aquàtic, difícil de trobar a terra. Se’l pot trobar, però, amagat sota pedres a prop de l’aigua a l’inici de la primavera. Encara que la fase aquàtica és variable, sol durar entre gener i agost. Aprofita molts tipus diferents de punts d’aigua per reproduir-se, incloent tot tipus de basses, tolls als rius i cues dels embassaments. Prefereix els punts amb vegetació submergida. Les femelles posen els ous, blancs i de 2 mm, d’un en un enganxant-los a les plantes aquatiques. Les larves, carnívores, triguen tres o quatre mesos en desenvolupar-se i solen sortir de l’aigua entre agost i setembre, encara que les èpoques concretes de reproducció varien segons la zona de Catalunya.
Aquest projecte és va iniciar al setembre i té una durada d’un any. La primera part és localitzar les basses del municipi, en aquests moments ja s’han localitzat 30 basses, gràcies a ortofotomapes, mapes municipals...
La segona part del projecte serà estudiar les basses, ja que les seves característiques influiran a l’hora d’observar el tritó. És mirarà si són basses naturals o artificials. També s’estudiarà la utilització de cada una d'elles i si estan a prop del nucli urbà, del camp o del bosc. Es realitzaran mesures del nivell de l’aigua, de les dimensions i de la profunditat de cada bassa. De cada bassa s’estudiarà el substrat, les característiques químiques i físiques (pH, nitrats, temperatura ...), les espècies vegetals aquàtiques.
I la tercera part serà fer les observacions en les basses per detectar presència absència de tritó. El mostrejos començaran a principis de febrer, cada quinze dies. Seran mostrejos puntuals en les basses on l’accés sigui difícil i mostrejos itinerants en les basses de fàcil accés.
Santa Maria de Palautordera, desembre de 2006
Amb el suport de Aigües de Catalunya S.A. i l’Ajuntament de Sta. M. de Palautordera
