Pàgines

Paisatge de neu

Dissabte 23 de febrer passejant per la Muntanya de Baix vam trobar aquest paisatge.






Gryllotapla gryllotapla

Havíeu vist algun cop aquest ortòpter?


És molt difícil de veure perquè viu sota terra. Les potes davanteres les té modificades per poder excavar galeries. Els mascles poden volar, però no ho fan gairebé. La longitud del cos dels mascles és de 37 mm aprox. i el de les femelles 43 mm aprox. Es pot trobar a tot Europa.

Després de la pluja

juny 2012

La malacologia és una branca de la zoologia que tracta dels mol·luscs. A Catalunya tenim una gran diversitat de mol·luscs gasteròpodes.

A la imatge podem veure Pseudotachea splendida, cargol de coloració molt variable. Normalment aquesta espècie té 5 línies fosques a la closca, però a l'exemplar de la imatge i manquen. Es podria confondre amb Cepaea nemoralis però, aquest, és més gran i té el llavi de la closca fosc.

Passejant pel Riu Sec i el Sot de les Granotes


Si ets bon observador podràs veure molts amfibis
a les petites basses dels horts del Riu Sec i del Sot de les Granotes.

Pelophylax perezi 18 de març

La granota verda (Pelophylax perezi) la podeu escoltar tant de dia com de nit. De coloració molt variada presenta una línia vertebral groga. El seu hàbitat és ambients aquàtics molt diversos des de rius i rieres fins a basses i estanys. 

Colutea arborescens

La seva característica principal és el llegum, molt gros i inflat.

Quan el vent mou els fruits se sent un soroll que, diuen, espanta els llops.


És un arbust que té les fulles compostes i les tiges dretes. Les seves flors són grogues, papilionades i reunïdes en raïms. Floreix d'abril a juny.


El podem trobar al Parc del Montnegre i Corredor i en altres indrets del Baix Montseny de forma molt dispersa.

Què és?

Mantípid de l'ordre dels Neuròpters.

Eriçons al pati de casa

No fa pas gaires anys, quan jo era petita, recordo que als patis de moltes cases podies trobar eriçons. Però amb la construcció de cases i més cases van anar desapareixen. La sorpresa ha sigut meva quan avui, desprès de tants anys m'he trobat una parella d'eriçons al pati de casa.

A Catalunya trobem dues espècies: l'eriçó comú (Ericaeus europaeus) i l'eriçó africà (Atelerix algirus) Els eriçons estan protegits per la llei a tot el territori.

Qualsevol cita o observació que és realitzi és pot anotar en el Projecte que realitza Galanthus, per poder conèixer l'estat de les poblacions d'eriçó clar i fosc de Catalunya, que trobareu a: (www.atelerix.org/).

Riera del Reguissol

El Reguissol transcorre per la plana de Sant Esteve i Santa Maria de Palautordera. És un afluent del riu Tordera.


Neix de la unió del Sot de l'Infern i el Torrent de la Font Ferrassa. Més avall la Riera Avellaneda desguassa a la Riera del Reguissol i aquesta, finalment, conflueix al riu Tordera.

Baix Montseny




El passat 20 de novembre a Sant Celoni es va celebrar unes jornades sobre el “Futur desenvolupament del Baix Montseny”. Les ponències van ser a càrreg de Josep M. Panareda, Jorge Wagensberg i Montse Tarridas.



Les podeu consultar a: vimeo.com/17247142



Gorg d'en Perxistó i Aiguamolls de les Llobateres

Diu la història que Ramon Berenguer II, cap d'estopes, i el seu germà Berenguer Ramon II van rebre d'herència el comtat de Barcelona, aquest fet ocasionar tensions, gelosies i picabaralles entre els dos.


Un bon dia van anar de cacera al Montnegre, entre Hostalric i Sant Celoni. Diu la llegenda que Berenguer Ramon matà el seu germà, cap dels estopes, i amagar el seu cos en un gorg. Gràcies a un astor van trobar el cos i el van poder enterra a Girona.


Ramon Berenguer II, Cap d'Estopes (1053- Gorg d'en Perxistó, Sant Feliu de Buixalleu 1082).




Molt a prop trobem un aiguamoll s'anomena Aiguamolls de les Llobateres. S'hi poden trobar moltes espècies vegetals de zones humides com salzes, gatells, freixes, oms, verns, boga, canyís... Hi ha un petit observatori des d'on es poden veure molts ocells: l'ànec de coll verd (Anas platyrhynchos), el bernat pescaire (Ardea cinerea), la fotja (Fulica atra), l'esplugabous(Bubulcus ibis). Al voltant podem observar nombrosos amfibis, rèptils i petits invertebrats aquàtics.

Aranya tigre (Argiope bruennichi)

L'aranya tigre (Argiope bruennichi) és freqüent a finals d'estiu. Les femelles tenen un abdomen gros i globulós a ratlles negres i grogues. Els mascles tres vegades més petits i molt més discrets de color, tenen un abdomen prim i tubular i amb dues franges laterals més fosques.

La teranyina d'aquesta espècie és molt fàcil de distingir, ja que al centre s'observa una línia blanca en forma de ziga-zaga i en sentit vertical. La teranyina pot arribar a fer uns 30 cm de diàmetre. L'aranya es situa normalment al mig.

Femella d'aranya tigre (Argiope bruennichi)

Tòtil

El tòtil (Alytes obstetricans) és un petit gripau que no fa més de 5 cm. Característic perquè el mascle transporta la posta d'ous enganxada a les potes del darrera. Emet un cant molt agut, que es pot confondre fàcilment amb el d'un xot (Otus acops). Viu en zones on hi hagi basses i rierols. L'Ernest va trobar aquest tòtil a casa seva.

Tòtil (Alytes obstetricans) - maig - Santa Maria de Palautordera

Papallones

Maniola jurtina - juny - Sant Pere de Vilamajor

Cyntia cardui- juny - Sant Pere de Vilamajor

Inachis io- juny - Sant Pere de Vilamajor

Aporia crataegi - juny - Sant Pere de Vilamajor

Una amenaça

Les espècies invasores causen un efecte sobre el medi, ja sigui desplaçant i/o eliminant altres espècies, o modificant l’hàbitat (VILA 2008).
.
Foto: cranc de riu americà (Procambarus clarkii)
20/4/2010 Santa Maria de Palutordera

Un camp de flors grogues

Últimament hom queda embadalit amb els camps de flors grogues. Doncs heus aquí que aquestes flors grogues són colza i serveixen per fer biodièsel.


La Colza (Brassica napus) és una varietat del nap i pertany a la família Brassicaceae. Pot arribar a fer 1 metre d’alçada.

Una gota d'aigua?







Si preguntéssim a qualsevol persona que ens digues una llista dels possibles animals que trobaria al bosc, segurament seria molt llarga. Ara bé, si li preguntem quan animals coneix que visquin en una bassa, quina seria la seva resposta? Peixos, granotes, serps i pocs més.

Però en realitat dins una bassa hi ha una complexitat d'organismes semblant a la dels boscos. Podem trobar: cargolines, puces d’aigua, nimfes de libèl·lula, larves d’efímera, larves de dípter, larves o adults d’escarabat d’aigua, nedadors d’esquenes, escorpins d’aigua, sabaters, cap-grossos o adults de granota o gripau, larves o adults de salamandres i tritons, etc. Només cal acostar-s’hi per veure'ls. I si agafem una gota d'aigua i la mirem al microscopi la llista serà molt més llarga.

NEU!!!

Petits cristalls de glaç que cauen en flocs sobre la terra, i que provenen de la congelació de partícules d'aigua que hi ha en suspensió a l'atmosfera.


Santa Maria de Palautordera. 8 de març del 2010.

Fa 150 anys

El 24 de novembre de 2009 es compleixen 150 anys de la publicació de L'Origen de les espècies, de Charles Darwin.

http://www.darwin2009.csic.es/vida_obra.jsp

Espècie invasora

Ailanthus altissima
Nom comú: ailant, fals vernís, hivernenc, vernís del Japó.

L’Ailant d’origen Xines va ser introduït a mitjans del s. XVIII. Utilitzat en jardineria s’ha convertit en un espècie invasora pel seu ràpid creixement i la seva capacitat de colonitzar, és pot observar en marges de carretera.

L’Ailant és una arbre caducifoli que pot arribar als 20 m d’alçada, amb l’escorça llisa, gris i esquerdada quan són adults. Les fulles són compostes i les flors de color blanc-groguenc (les flors masculines fan mala olor). Floreix en maig-juny.

La seva capacitat invasora és deu a l’elevada producció de llavors, al creixement ràpid, a la reproducció vegetativa per rebrots, a les substàncies tòxiques que inhibeixen el creixement d’altres plantes i alteren el pH del sòl.

Ailanthus altissima
Fotografia realitzada a la riera del Reguissol, Santa Maria de Palautordera (Sandra nov.09)
.
S’han fet diferents intents per tal d’eradicar l’espècie, injectant herbicides o extraient la soca i sempre repetint el tractament fins que no queda cap rebrot, però el resultat és poc positiu degut a la seva gran capacitat de rebrotar. Per tant no s’ha de deixar que s’escami l’espècie, s’ha de començar la seva eliminació quan abans millor i així serà més viable la seva eradicació.
.

Callimorpha quadripunctaria


Callimorpha quadripunctaria
(St. Pere de Vilamajor 29/08/09 S. Miquel)